Un moment emocionant per a les microfinances a l’Índia

L’Índia va ser el lloc d’un dels primers préstecs d’Oikocredit, fa gairebé 40 anys. Avui l’Índia roman com una de les ubicacions més importants i dinàmiques per les activitats d’Oikocredit. Alexander Remy, responsable d’inversions de capital a Oikocredit Internacional, compartia fa un temps alguns dels seus punts de vista i experiències des dels seus viatges pel país.

Fa calor a l’Índia. Els diaris escriuen sobre la severa onada de calor a través del país, i les preocupacions que la sequera s’estengui per segon any consecutiu. Si el monsó arriba tard o bé és massa curt, comportarà grans reptes per a tots.

Fa calor a l’Índia però les coses no s’alenteixen. Tots els ulls miren cap a la revitalització del comerç i la indústria, un any després que el nou govern prengués el poder. Les microfinances no en són una excepció, des que el Banc de Reserves de l’Índia, com a regulador, hagi permès canvis orientats a promoure les institucions microfinanceres i l’obertura de nous serveis per a la inclusió financera. És un moment emocionant per a les microfinances a l’Índia, i estic content de ser-ne testimoni.

Vaig ser a l’Índia des de l’abril treballant des de l’oficina de Maanaveeya. L’objectiu de la meva estada de tres mesos era d’explorar nous socis potencials, i de reforçar la xarxa amb institucions de filosofia similar. El meu temps allí també em va donar l’oportunitat de col·laborar amb els nostres col·legues indis, i d’obtenir una comprensió més gran del mercat indi. Comprendre el mercat indi és una tasca difícil, amb totes les seves capes, complexitats i canvis constants.

Durant aquelles setmanes vaig conèixer gent engrescadora i motivant. Sempre és un plaer trobar-se amb en Sanjay Bansal i el seu equip de DOTEPL a Kolkata. La companyia ha adquirit recentment algunes plantacions de te, i ha doblat la seva capacitat de producció. És motivant sentir com la companyia transformarà les plantacions per tal de convertir-les en ecològiques, i els plans que té per a construir una planta d’empaquetament.

També va ser encoratjador xerrar amb en Brij Mohan, president de RGVN, nomenat recentment membre de la junta de Maanaveeya, i també un dels “avis de les microfinances” de l’Índia. Mohan parla amb entusiasme sobre tots els canvis positius en microfinances. Jo tan sols puc seure i absorbir una mica del seu coneixement, i sentir-me amb confiança que les microfinances a l’Índia esdevindran més dinàmiques en un futur proper.

He deixat d’intentar comprendre les regles del criquet (l’esport favorit de l’Índia), però sempre em despertarà la curiositat saber què mou a aquest país. Resteu sintonitzats.